Frederica Montseny, la dona que parla

Per al públic espanyol dels anys 30 veure una dona fent mítings era tota una novetat. Montseny era conscient d'aquest fet, i utilitzava aquesta curiositat per a atreure més gent.

Al congrés de la CNT del maig de 1936 a Saragossa, Frederica Montseny va presentar una ponència sobre el Concepte confederal del comunisme llibertari, on estableix un pla d'acció per a la creació d'una nova societat, incloent-hi àrees com producció i comerç; justícia; organització de la comuna; rol de la família i religió; promoció de la pedagogia, l'art, la ciència i la lliure experimentació; Entre els mesos de novembre de 36 i maig del 37 es ministra de Sanitat i Assistència social en el govern de Largo Caballero. La primera dona a ocupar aquest càrrec a l'Europa occidental. 

Volia modernitzar la sanitat espanyola: fer un calendari de vacunacions, control dels productes farmacèutics, protocols d'higiene o la implantació nacional de la tècnica del guix de  les fractures òssies, per evitar la gangrena. Moltes de les funcions que va desenvolupar com a ministra (ens trobem en plena guerra civil) van ser l'evacuació de refugiats i la cura dels ferits de guerra.

També serà recordada per la llei de l'avortament (amb el rebuig dels seus companys) i els centres d'atenció a les prostitutes, on els oferien allotjament i els hi ensenyaven un ofici, també va crear llars d'infants i menjadors per a embarassades.

En acabat la guerra l'exilia a França on és detinguda pels nazis. El règim feixista de Franco la va voler extradir, però atès que estava embarassada va ser denegat.

L'any 1945 s'instal·la a Tolosa, on va continuar la seva tasca de militant anarquista per tot el món.
L'any 1977 va participar en un míting CNT a Barcelona, però mai la van reconèixer com a política represaliada que era (potser perquè era una dona) i, fins a la seva mort no va abandonar França, doncs mai va renegar de les seves idees anarquistes. Va morir l'any 1994.

"La dona que parla" serà el títol d'una pel·lícula que s'està rodant. És a un merescut homenatge a la primera dona ministra i pionera en el moviment obrer i defensora de la dona i la infància. Esperem que estigui ben documentada!