Sarmiza Bilcescu - 12 mesos, 12 històries

Sarmiza Bilcescu: La primera dona doctora en Dret. 

Sarmiza Bilcescu (Bucarest, 27/04/1867 - 26/08/1935)

El nom de Sarmiza Bilcescu no sempre és molt conegut, com la seva vida i la seva obra “De la condition légale de la mère”. Si voleu saber-ne més, seguiu llegint.


Nascuda el 27 d’abril del 1867 a Romania, Sarmiza Bilcescu va ser la primera dona a Europa en llicenciar-se en dret i la primera en tot el món en doctorar-se, al 1890.

Va ser de les primeres dones en trencar un mite dels seus temps sobre l’antinòmia entre el terme “estudiant” i ser “dona”, contradient una dita que aleshores sonava i que avui trobaríem repugnant: "la intel·ligència d'una dona és la seva bellesa". Una romanesa a París que va obrir nous camins per l’emancipació de les dones i que va donar a la vegada una lliçó de coratge a les dones franceses i de tot el món. Una dona que va tenir al seu costat sempre la seva mare, animant-la i recolzant-la.

Orígens

La Sarmiza Bilcescu era filla de les terres muntanyoses del Muscel, Romania. Els Bilcescu eren descendents d’una família de petits boyards, terratinents nobles romanesos. El seu pare, Dumitru, era un personatge progressista, proper a la pagesia, preocupat per la gestió de la terra, apassionat per la política liberal i nacional; un home que volia el bé del seu país i imprimia manifestos d’amagat cridant a la recuperació i l’alliberament, abans i després de la revolució del 1848. L’amor per la pàtria i la connexió amb la terra de Muscel fou el que l’uní amb la senyora Bilcescu, una dona amant de les arts i la literatura.

La mansió on Sarmiza va créixer no estava mai tancada i qualsevol podia anar-hi a demanar consell o ajuda: no hi havia barreres que els separés amb els seus camperols i treballadors. Una família que lluitava per la fundació d’una Romania moderna, de la qual el pare va arribar ser el cap de control del Ministeri d’Hisenda.

Ja des de petita la Sarmiza va rebre una bona educació. Havia estudiat dia i nit, al costat del llum de gas, lluny de les aventures, aficions i recepcions de Bucarest. Les idees nacionalistes de la família i de les seves amistats com les dels Bratianu, impregnen l’adolescència de Sarmiza. Ella sentia de tot cor que s’havia de lliurar també a la causa de molts, treballar pel progrés del país, pal·liar la pobresa i ajudar a cobrir les necessitats dels que tenien menys, tant per seguir les passes dels seus pares, com per aconseguir els principis que tant ella com els fills dels Bratianu s’havien fets seus: sobirania, llibertat, honor i benestar.

No és doncs d'estranyar que els seus pares no dubtessin en inscriure-la a la facultat de dret de París, en un moment en què a les dones no se’ls permetia estudiar i no se les valorava. Van considerar que com a advocada seria útil per a la nació.

Els professors de la Sorbona van veure en la inscripció de Sarmiza Bilcescu un signe d’ostentació. Però en la frança de finals del segle XIX encara hi havia molts prejudicis i no admetien que una dona pogués esdevenir advocada. Aquest és l’entorn en què l’alumna Sarmiza Bilcescu comença la seva carrera com a “precursora del feminisme”.


París i la relació amb la seva mare

Respectava especialment la seva mare, Maria, que l’acompanyava cuidant-la a tot arreu i la va acompanyar també París. L’existència de la mare es confón fins i tot amb la de la filla, tant la va marcar a ella com a les altres persones que la van conèixer.

El professor Păun escriu a Sarmiza, entre altres coses: "Si tinguéssim moltes mares com la senyora Bilcescu i la senyora Brătianu, aniríem molt ràpidament". I després diu: "Abraça la teva mare moltes vegades al vespre quan te'n vagis al llit i digues-li de tot cor: et dec tot el que sé". Així ho va fer amb la seva mare i així actuar ella després amb el seu fill, dedicant-li tota la seva vida.

La Maria, a més d’acompanyar-la a París, va lluitar amb ella pel reconeixement dels drets de les dones. Quan al principi no van deixar entrar a la Sarmiza a la facultat, la seva mare alliçonà al secretari de la Facultat de Dret, Pikard: "Vinc d'un país llunyà, on el dret de les dones a l'educació no es contesta" ... "en un país on fins i tot hi ha escrit a les portes de les presons: Llibertat, Igualtat, Fraternitat, evitaríeu que una dona aprengui, només perquè és dona?". Aquestes paraules van ser comunicades al Consell i, pocs dies després, li van concedir l'autorització per assistir als cursos, però no per unanimitat: diversos professors van votar en contra. S’ha de reconèixer l’acte de valentia de Maria, quantes dones es devien quedar fins aleshores a les portes de la universitat i a quantes els va obrir la porta amb aquest acte!

Durant cinc anys va acompanyar la seva filla a les classes (en aquells moments una dona només podia assistir a la universitat acompanyada del seu marit o de la seva mare).

Finalment respectada i elogiada pels seus professors, Sarmiza va formar part de la primera generació de dones que va intentar canviar l’actitud de la societat envers les dones en general, no només com a mares i esposes. Comença un moviment feminista, amb exigències legítimes d’emancipació civil i social, per a l’alliberament de la tirania de les restriccions. Les seves concepcions sobre el futur de les dones van quedar clarament esbossades a la seva tesi doctoral, on va definir la seva posició en el gran debat de l'època sobre el destí i la carrera permanent de les dones al món.

Així doncs, per primera vegada en la història de la Universitat, el 12 de juny de 1890, a la facultat de dret de París, una dona de només 23 anys va defensar la seva tesi doctoral. La ponència: "Sobre la condició legal de la mare en la legislació romanesa i francesa" va causar impacte en la premsa. Sarmiza Bilcescu promou a la seva tesis la idea de la igualtat de les dones amb els homes, en el sentit de tasques i drets envers els fills, del dret a la tutela de la mare.

Tornada a Romania

Sarmiza va tornar a Romania i va ser reconeguda per tota la societat i pels seus dirigents. Va rebre una oferta per treballar en el Col·legi d’Advocats de Ilfov, del qual en va formar part durant sis anys però sense exercir. Sarmiza va seguir la seva vocació social i feminista. Conscient de les dificultats de les dones del seu temps, va dedicar els seus esforços a aconseguir oportunitats educatives tant per nens com per nenes. Així, al 1894 va fundar la “Society of Romanian Ladies” que tenia com a objectiu la unitat cultural dels romanesos. Contribucions, donacions, col·leccions, celebracions, loteries, tot això va recaure en Sarmiza.

El 1897, Sarmiza es va casar amb Constantin Alimăneştianu, un brillant enginyer que havia completat l'Escola Superior Mina de París. Amb ell van construir l’escola "Dumitru Bilcescu" el 1909 a la zona on Sarmiza va créixer, deixant així empremta a la vida de Muscel. Tant ella com el seu marit compartien els mateixos ideals. Sarmiza també va crear el Consell Superior de la Indústria de la Llar, el 1913 (dos anys després de la mort del seu marit) per desenvolupar als pobles el gust per la bellesa, per l’art ancestral, pel vestit nacional. Va crear centres per al treball de vestuari nacional, tallers de costura.

Tota una vida dedicada als camperols de Muscel, a qui van ajudar, garantint els seus préstecs, donant suport als seus fills a l'escola, amb beques, dades per a nens i nenes fills de treballadors. També va organitzar el servei d’ajuda de l’alcaldia i, juntament amb Pia Alimăneştianu, treballa en l’establiment de dormitoris i menjadors per a estudiants, especialment els de Dret.

Sarmiza, coneguda com “la mare dels afligits i privats, el suport dels estudiants", va morir l'estiu de 1935.

Com veieu, ens cal donar a conèixer la figura de Sarmiza Bilcescu, per tal de treure-la de l'oblit.

Per últim us deixem aquí els diferents materials digitals que us hem preparat per poder tenir el vostre calendari virtual del mes d'abril:


Fons de pantalla per ordinador (amb calendari o frase)






Fons de pantalla per mòbil (amb i sense calendari)



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Aquest 8M, il·lumina Cànoves i Samalús de lila!

Yo Voy conmigo

El Tresor de Lilith