Alexandra Kol·lontai - 12 mesos, 12 històries

Comencem el mes de març amb una política i revolucionària del s. XIX, Alexandra Kol·lontai. Va ser la primera embaixadora dona del món i una gran impulsora del feminisme durant l'època del marxisme soviètic.

Alexandra Kol·lontai (Sant Petersburg, 31 de març del 1872 – Moscou, 9 de març de 1952)

Alexandra Kol·lontai

Alexandra Mikhàilovna Kol·lontai (nascuda com a Aleksandra Mikhàilovna Domontóvitx) va ser una revolucionària i política russa d’origen cosac que va promoure el sindicalisme industrial. També va ser la primera dona embaixadora de la història. Impulsora del feminisme soviètic i promotora de l’amor lliure, va escriure sobre temes socials i de la dona. En resum, va ser una de les figures més importants del marxisme.

L’Alexandra va nèixer el 31 de març de 1872 a Sant Petersburg, en una família aristocràtica. El seu pare, Mikhaïl Alekséievitx Domontóvitx va ser un general al servei del tsar, i la seva mare, Aleksandra Aleksàndrovna Massàlina, era procedent d’una família de camperols finlandesos amb una extensa fortuna gràcies a l’indústria de la fusta. La mare de Kol·lontai va casar-se amb Mikhaïl Domontóvitx en segones núpcies, i per amor, fet que en la societat de finals del segle XIX va estar força malvist.

La lluita dels seus pares per estar junts malgrat les normes de la societat, serà el que conformarà les pròpies opinions de l'Alexandra Kol·lontai sobre les relacions, el sexe i el matrimoni.

Gràcies als recursos econòmics familiars, l’Alexandra va disposar d’una bona educació. Compartia amb el seu pare l’interès per la història i la política (ja que a part d’oficial de cavalleria també va ser cònsul militar a Sofia), i dominava una gran varietat d’idiomes: francès (el parlava amb la seva mare i germanes), anglès (amb la seva mainadera), finès (per herència familiar per part d’avi) i va estudiar alemany. Gran amant de la lectura, des de nena va viure la vida dels arrendataris de terres i els treballadors agrícoles a la finca familiar de Karèlia.

L'Alexandra va intentar continuar la seva formació en una universitat, però la seva mare s'hi va negar, ja que considerava poc apropiat que una dona dediqués la seva vida als estudis i la vida intel·lectual, i que a les universitats s’hi ensenyaven idees radicals i perilloses. En lloc d'això, l'Alexandra va poder fer un examen per obtenir la certificació com a professora d'escola, abans de ser presentada en societat per trobar un marit.

Als 19 anys, Alexandra va conèixer el seu cosí i futur marit, Vladimir Liúdvigovitx Kol·lontai. Els joves es van enamorar, però la mare de l’Alexandra es va oposar al matrimoni, ja que en Vladimir era un estudiant d'enginyeria amb un origen modest. Es van aconseguir casar l’any 1893. Després del naixement del seu primer fill Mikhaïl, l’Alexandra va començar a sentir una gran desil·lusió per la seva vida de casada, ja que no la deixava desenvolupar la seva activitat intel·lectual i la seva escriptura.

Tot i estimar al seu marit i fill, l’Alexandra es va afiliar al partit socialista l’any 1896, marxant a estudiar a Zurich, deixant-los enrere. A Suïssa, l’Alexandra va estudiar economia política, tot familiaritzant-se amb les idees de Marx, Lenin i Rosa Luxemburg.

Durant aquesta època, va redactar els seus primers articles i llibres, que van cridar l’atenció dels sectors més revolucionaris del socialisme.

L’any 1899 es va afiliar al Partit Obrer Socialdemòcrata Rus, fet que la va dur a ser una figura clau de la revolució russa. Això la va dur a participar a les revoltes de 1905, després de veure una matança d’obrers davant del Palau d’Hivern.

Kol·lontai es va oposar a la Primera Guerra Mundial, per les seves motivacions imperialistes al servei de la classe dominant. Per aquesta raó, el 1914 es va unir a la Revolució Bolxevic. També va viatjar per diversos països fent campanya contra la guerra.

Al iniciar-se els successos que desembocarien en la Revolució d’Octubre, l’Alexandra va tornar a Rússia, on va ser escollida membre del Comitè Executiu del Soviet de Petrograd. Va recolzar a Lenin amb la seva visió dels soviets com a organisme per a l’exercici del poder i la necessitat de superar la revolució burgesa amb la revolució proletària.

Abans de l’octubre de 1917 va ser triada membre del Comitè Central del Partit, votant a favor de la insurrecció i de la presa del Palau d’Hivern per a construir un Estat Obrer.

Després de la presa del poder, Alexandra Kol·lontai va ser triada per a la Comissaria del Poble per a l’Assistència Pública al govern del Sovnarkom. Va ser una de les persones que més va treballar per aconseguir els drets i les llibertats de les dones, modificant aspectes de les lleis que feien que les dones fossin subordinades dels homes, que els negaven el dret al vot o que les feien treballar en pitjors condicions i amb un menor salari que els homes. La Revolució va aconseguir les bases per a una igualtat real entre homes i dones, alliberant les estructures familiars i les relacions sexuals. Es van aprovar lleis a favor del divorci i de l’avortament, i es donaven beneficis socials a les dones, en forma de salaris de maternitat, guarderies i llars per als infants. També es van dur a terme campanyes informatives per a donar a conèixer a les dones els seus nous drets.

L’any 1918, Kol·lontai va ser una de les organitzadores del primer Congrés Panrus de Dones Treballadores. D’aquí en va néixer el Zhenotdel (Departament de la Dona), un organisme dedicat a promoure la participació de les dones a la vida pública, als projectes socials i a la lluita contra l’analfabetisme. L’Alexandra també va formar part del consell editorial de la revista del Zhenotdel, Kommunistka (Dona Comunista), que va ajudar a popularitzar les bases del feminisme a Rússia.

Dones del Zhenotdel

Durant l’any 1921, l’Alexandra es va afiliar a Oposició Obrera, una corrent del Partit Comunista nascuda dels sindicats i encapçalada pels obrers de la metal·lúrgia. Lluitaven per una economia dirigida per un Congrés de productors, on els sindicats establien la direcció de les empreses i fàbriques, i on els treballadors escollien els administradors i caps. El grup va ser dissolt pel partit comunista.

Per aquest fet, Kol·lontai va perdre la seva influència política, quedant-ne al marge. El 1922 va entrar al servei diplomàtic rus, essent la tercera dona en ocupar càrrecs diplomàtics importants. L’Alexandra va ser enviada, en principi com a comparsa, a la missió comercial russa a Noruega.

Quan Noruega i la Rússia Soviètica van establir relacions diplomàtiques el 1924, van atorgar-li el rang de cap d’affaires internacionals, i diplomàtica russa amb ple poder de decisió. Amb aquest càrrec, va viatjar a Mèxic, Noruega i Suècia, on va viure-hi entre el 1930 i el 1945, establint-s’hi el 1943 com a primera ambaixadora femenina de la història moderna. Allà va conèixer a la metgessa i líder feminista Ada Nilsson, amb la que va tenir una gran amistat i afectuosa correspondència, que li enviava els medicaments que no podia obtenir a la URSS. Kol·lontai també va formar part de la delegació soviètica a la Societat de Nacions (antecedent de la ONU després de la primera guerra mundial).

Kol·lontai en la seva darrera etapa

Aprofitant la seva tasca diplomàtica, Kol·lontai va viatjar durant més de 20 anys per Europa i Estats Units, defensant i popularitzant les seves tesis socialistes i feministes. Mentrestant, a la Unió Soviètica, Stalin estava tirant per terra algunes de les lleis promogudes per Kol·lontai, fent que tot allò aconseguit pel feminisme revolucionari desaparegués.

El 1945, després de la Segona Guerra Mundial, va tornar a la URSS. El 1946 va ser nominada al Premi Nobel de la Pau. Va passar els seus darrers anys a Moscú, escrivint les seves memòries i fent d’assessora del Ministeri de Relacions Exteriors rus. Alexandra Kol·lontai va morir el 9 de març de 1952, amb 79 anys.

Com veieu, ens cal reconèixer i reivindicar la figura de Kol·lontai, per tal de treure-la de l'oblit.

Per últim us deixem aquí els diferents materials digitals que us hem preparat per poder tenir el vostre calendari virtual del mes de març:

Fons de pantalla per ordinador (amb calendari o frase)

Fons de pantalla per mòbil (amb i sense calendari)