Hermila Galindo - 12 mesos, 12 històries
HERMILA GALINDO: pionera feminista i primera congressista federal de Mèxic.
Hermila Galindo (Lerdo, 02/06/1886 - Ciudad de México, 18/08/1954)
Orígens
Hermila Galindo Acosta, més coneguda com a Hermila Galindo de Tapete, va néixer el 2 de juny de 1886 a Lerdo, Durango.
Als tres dies va morir la seva mare, i es van fer càrrec d’ella el seu pare, Rosario, i la seva tieta Ángela Galindo. Van decidir enviar-la a estudiar a Chihuahua, a l’Escuela Industrial de Señoritas, ja que veien que era molt intel·ligent.
Quan mor el seu pare, sent adolescent, es posa a treballar per mantenir a la seva tieta. Dóna classes de mecanografia i taquigrafia a escoles de Torreón, Coahuila.
El març de 1909, als 23 anys, durant una cerimònia commemorativa de Benito Juárez, l’advocat Francisco Martínez Ortiz va fer un discurs criticant el govern de Porfirio Díaz. Davant d’aquest discurs, l’alcalde de la ciutat, Miguel Garza Aldape, va decidir censurar-lo.
Galindo però, ho va taquigrafiar, i un cop transcrit, es van fer còpies i ho va repartir pel poble.
Època Carranza
L’any 1911 es trasllada a Ciudad de México, i s’incorpora al Club Liberal Abraham González, en el qual va ser designada com a oradora per donar la benvinguda a Venustiano Carranza. Aquest va quedar tan impressionat que li va demanar si volia ser la seva secretaria particular i portaveu per viatjar, i ella accepta.
A Veracruz, Hermila Galindo s’inicia en el periodisme en l’òrgan constitucionalista El Pueblo. En el seu primer article, “La mujer como colaboradora en la vida pública”, afirmava que la dona ha d’aspirar a una vida millor, ja que té les mateixes qualitats que l’home.
Carranza la va enviar a l’estranger per donar a conèixer els ideals de la Revolució. Va fer sis conferències a l’Havana, per enfortir la cooperació entre els pobles d’Amèrica Llatina.
Hermila Galindo va fundar i dirigir el setmanari literari i polític “La Mujer Moderna”, que es va començar a publicar el 16 de setembre de 1915, amb un enfoc adelantat a la seva època, defensant el dret de vot de la dona.
L’any 1916, en el primer Congrés feminista, celebrat el mes de gener a Yucatán, va enviar “La mujer en el porvenir”, demanant l’educació sexual en els plans educatius, cosa que va provocar que l’acusessin d’immoral les mateixes dones conservadores.
Hermila es presenta com a candidata a diputada federal, l’any 1917, desafiant la llei electoral vigent. Encara que no va ser escollida, va crear un important precedent en la lluita pels drets polítics de les dones.
A part de defensar i difondre les tesis del Carrancismo, Hermila Galindo es va convertir en la màxima exponent del feminisme a Mèxic entre el 1915 i el 1919. El setembre d’aquest últim any publica “La Doctrina Carranza y el Acercamiento Indolatino”.
Quan Carranza és assassinat el 21 de maig de 1920, Hermila desapareix de l’escenari públic. L’any 1923 contrau matrimoni amb Miguel Enríquez Topete.
Reconeixements
El 7 de febrer de 1940 li van otorgar la condecoració al Mèrit Revolucionari, en reconeixement a la seva àmplia acció revolucionària i va ser considerada veterana de la Revolució pels seus serveis a aquell moviment, i va rebre cartes de recomanació de dos revolucionaris importants: Luis Cabrera y Pablo González.
La seva tasca pionera va impulsar al desenvolupament de moviments feministes, creant clubs feministes a Veracruz, Tabasco, Campeche i Yucatán.
L’any 1952 es converteix en la primera dona congressista federal de Mèxic, i el 17 d’octubre de 1953 es garanteix el dret a vot de les dones.
Hermila Galindo va morir d’un atac de cor l’agost del 1954.
Bibliografia
• GARCÍA JORDÁN, Pilar (1996). Las raíces de la memoria: América Latina. Barcelona: Universitat de Barcelona. ISBN 84-475-1494-3. Consultado el 18 de julio de 2012.
• ORELLANA TRINIDAD, Laura (1999). Fricciones y divergencias en el primer congreso feminista de Yucatán (1916). Universidad Iberoamericana. Consultado el 14 de febrero de 2019.
• Orellana Trinidad, Laura. Hermila Galindo. Una mujer moderna. INBA, México, 2001. Premio Nacional de Ensayo Literario Susana San Juan, 1999.
• Orellana Trinidad, Laura. "La mujer del porvenir. Raíces intelectuales y alcances del pensamiento feminista de Hermila Galindo, 1915-1919". Signos Históricos, UAM-I, Vol. 3, núm. 5, 2001.
• Rocha Islas, Martha Eva (1990). «Las mujeres en la Revolución mexicana: un acercamiento a las fuentes históricas». En Patricia Galeana de Valadés, ed. Universitarias latinoamericanas: liderazgo y desarrollo. México: Universidad Nacional Autónoma de México. pp. 49-70. ISBN 968-36-1711-5. Consultado el 18 de julio de 2012.
• ROCHA ISLAS, Martha Eva (2016). Los rostros de la rebeldía. Veteranas de la Revolución Mexicana, 1910-1939 (1ª edición). Instituto Nacional de Estudios Históricos de las Revoluciones de México. ISBN 978-607-9419-72-1. Consultado el 14 de febrero de 2019.
• 1/ Rosa María Valles Ruiz. Hermila Galindo Sol de Libertad, Segunda Edición, México: UAEH-Gernika, 2015. p. 43
• 2/ El Pueblo, 11 de abril de 1915, p. 2 Biblioteca Digital. Hemeroteca Nacional. Ciudad Universitaria en Rosa María Valles Ruiz. Op. Cit., p. 53
• 3/ Rosa María Valles Ruiz. Hermila Galindo Sol de Libertad. Tercera Edición, México, LXIII Legislatura Federal, 2017.
• 4/ Ibídem.
• 5/ Rosa María Valles Ruiz. Hermila Galindo, Sol de Libertad, México-LXV Legislatura Federal, 2017. p. 182 • Macias, Anna, “Women and the Mexican Revolution, 1910-1920”, The Americas, vol. 37, núm. 1, Cambridge, Cambridge University Press, 1980, pp. 53-82.
• Orellana Trinidad, Laura, Hermila Galindo: una mujer moderna, México, CONACULTA, 2001.
• Valles Ruiz, Rosa María, Hermila Galindo. Sol de Libertad, Segunda Edición, México, UAEH-Ediciones Gernika, 2015.
Per últim us deixem aquí els diferents materials digitals que us hem preparat per poder tenir el vostre calendari virtual del mes de juny:
Fons de pantalla per ordinador (amb calendari o frase)
Fons de pantalla per mòbil (amb i sense calendari)
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada