Olympe de Gouges - 12 mesos, 12 històries

OLYMPE DE GOUGES: Una dona visionària amb idees pròpies. 

Marie Gouze (Montauban, 07/05/1748 – París, 03/11/1793)

Dramaturga, periodista, filòsofa, escriptora, feminista i política, que destacaria per ser l’autora, l’any 1791, de la “Declaració dels Drets de la Dona i de la Ciutadana”.
Durant les revolucions de 1848, les dones d'Europa van agafar el seu testimoni per reclamar el sufragi femení, demostrant així que la seva obra i el sacrifici de la seva pròpia vida no va ser en va.



Orígens

Marie Gouze, més coneguda com Olympe de Gouges, neix el 7 de maig de 1748 a la vila de Montauban, sud de França, filla d’un carnisser, Pierre Gouze i Anne Olympe Mouisset, rentadora. El pare biològic és Jean Jacques Lefranc, marquès de Pompignan, persona molt influent de la ciutat.

La mare li va inculcar el valor de la seguretat en ella mateixa, però sempre li va mancar la figura paterna, de fet el seu pare legal va morir quan era molt petita, el seu pare natural no el va tractar, i el segon marit de la seva mare la va ignorar.

De petita, quasi no va tenir altra formació que llegir i escriure. L’occità va ser la seva única llengua durant molt temps, cosa que provocava un francès amb errors d’ortografia i estructura.

Als 17 anys es casa obligada amb Louis-Yves Aubry, i es queda vídua al cap d’un any amb un fill al seu càrrec.

Olympe no creia que el matrimoni aportés la felicitat, més aviat el contrari, seria una defensora del divorci i de la unió lliure, de fet no es torna a casar mai més.

De Montauban a París

L’any 1773 marxa a París acompanyada del seu amant i protector, Jacques Biétrix, fill d’un important empresari de transports militars.

Viure a París no era gens fàcil per dones solteres sense ingressos, Biétrix li va demanar matrimoni i ella se’n va negar però van arribar a un acord econòmic legal.

A la dècada dels 80, cansada de concórrer les avorrides tertúlies amb barons i marquesos, es decanta per altres ambients més intel·lectuals, erudits i picants. Olympe es relaciona amb Mercier, novel·lista i dramaturg, amb qui compartiria la passió pel teatre, i va ser dels pocs que defensaria el fet que les dones escriguin. L’escola que va deixar Molière, mestre de la Comédie Française, considerava que les dones s’havien de dedicar a la diversió i a fer la vida social més agradable als homes gràcies als seus encants.

Olympe, el 1785 envia una obra de teatre, crítica, anomenada “Zamore et Mirza, ou l'heureux naufrage” a la Comédie Française sobre temes de misogínia i racisme combinats amb el colonialisme i l’aboliment de l’esclavitud, que gairebé la porta a presó per criticar el comerç d'esclaus que representava el 50 per cent del comerç exterior de França i que enriquia a la noblesa.

El 6 de novembre de 1788, al Journal General de France, publica “Carta al poble d’una ciutadana o projecte d’un fons patriòtic”, per recollir fons per a la creació de cases d’acollida per gent gran, nens abandonats i mares solteres.

En aquells moments, la Revolució Francesa explota i va significar un canvi social, polític, econòmic, cultural, i sobretot un final d’una manera de viure.

Ella tenia unes idees sobre l’equitat social molt arrelades, demanava la implantació urgent d’una reforma agrària, on les terres no conreades s’havien de cedir a una societat o a particulars.

D’altra banda, intenta motivar a les dones a lluitar contra l’opressió, però entén que no va trobar suport malgrat el missatge que va escriure en l’epíleg de la “Declaració dels drets de la dona i la ciutadana”: “Dona desperta’t; el repic de campanes de la raó es fa sentir en tot l’univers; reconeix els teus drets”. Tots els intents per influir en les representacions de l’Assemblea Nacional no van funcionar, en l’escrit “Epístola al rei”, ella exposa que confia que el rei doni diners per acabar amb la fam del poble, però evidentment la seva petició no té cap èxit.

La seva obra

Era incansable, no parava d’escriure pamflets, articles, obres de teatre, projectes de llei, avisos, cartes i sempre amb una mateixa direcció; denunciar injustícies, aportant la seva opinió i donant consells.

Al voltant de 1789, de dones que van destacar podem distingir a les escriptores marquesa de Lambert, Louise d’Épinay i Julie de Lespinasse, i com a filòsofa i física a Émilie du Hâtelet.

Olympe considerava que la revolució no contemplava les demandes de les dones i l’any 1791, l’endemà que el Rei jurés la constitució ella publica: “La Declaració dels Drets de la Dona i de la Ciutadana”, dedicat a Maria Antonieta. Fou el primer document a evocar la igualtat jurídica i legal de les dones respecte als homes i és el document històric que més identifica i popularitza a la seva autora.

La guillotina

El 4 de juny de 1793, amb el rei decapitat, Olympe en el seu “Testament polític”, un acte en favor dels girondins, i altres pamflets escrits contra Robespierre i Marat, els acusa d’instaurar una dictadura d’una violència cega. Aquest fet fa que sigui detinguda i posada a la presó. Maltractada i sense advocat, és condemnada a mort.

El 3 de novembre de 1793 Olympe va ser la segona dona guillotinada després de Maria Antonieta.

El seu posicionament era molt personal i atípic, molestava als partits polítics i sentia indignació per la passivitat de les dones i per la ignorància dels homes.

En l’epíleg “La Declaració dels Drets de la Dona i de la Ciutadana”, escriu:

“Les dones han fet més mal que bé. El xantatge i la dissimulació han estat el seu patrimoni”,

i, d’altra banda quan es dirigeix els homes els hi pregunta:

“Home, ets capaç de ser just? És una dona qui t’ho pregunta: no li treuràs, almenys, aquest dret”.




Bibliografia

Basat en els llibres:

BLANCO CORUJO, Oliva: Olimpia de Gouges. Biblioteca de Mujeres. Ediciones del Orto. Madrid, 2000.

CATEL & BOCQUET, Olympe de Gouges, Sins entido.

MANZANERA LÓPEZ, Laura: Olympe de Gouges, la cronista maldita del Revolución Francesa. El viejo topo. 2010.

CHOUARI MORANDEIRA,Yamina. Olympe de Gouges: el naixement del feminisme polític. Treball Fi de grau. Facultat de Filosofia I lletres Grau Història-. Universitat Autònoma de Barcelona. Curs 2017-2018 consulta el dia 26 d’abril de 2020 en https://ddd.uab.cat/record/200215.

DENOËL, Charlotte ,“Olympe de Gouges”, Histoire par l’image. Consulta el 21 abril 2020 a http://histoire-image.org/fr/etudes/olympe-gouges.

KANT, Immanuel, Història i política. Col·lecció Textos Filosòfics. Edició 62, Barcelona, 2002.

NATIONAL GEOGRAPHIC., El siglo de las luces. Historia. The National Geographic Society. 2013.

PLANETA., Nueva Enciclopedia Larousse. Editorial Planeta. Barcelona. 1980. Suplemento 1992.

SAPIENS., La Revolució Francesa: el triomf de la llibertat. Història de la humanitat i la llibertat. Volum 12. Sàpiens publicacions-Grup cultura03. 2015.

WOLFE, Mélanie, “Olympe de Gouges” La république des Lettres. Paris, 2012.

_______

Com veieu, ens cal donar a conèixer la figura d'Olympe de Gouges, per tal de treure-la de l'oblit.

Per últim us deixem aquí els diferents materials digitals que us hem preparat per poder tenir el vostre calendari virtual del mes de maig:


Fons de pantalla per ordinador (amb calendari o frase)






Fons de pantalla per mòbil (amb i sense calendari)





Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Aquest 8M, il·lumina Cànoves i Samalús de lila!

Yo Voy conmigo

El Tresor de Lilith