Alexandra Kol·lontai: La revolució feminista russa
Seguim la història d’Alexandra Kol·lontai (podeu llegir-ne la seva biografia aquí), endinsant-nos una mica més en la seva visió del feminisme i de l’amor.
Kol·lontai en la seva etapa a la Zhenotdel
L’any 1920, després de la Revolució d’Octubre, Kol·lontai va començar a dirigir l’Organització de Dones Soviètiques, coneguda com la Zhenotdel. Això va ser una fita fonamental en la seva trajectòria dins del feminisme soviètic, convertint a l’Alexandra en un referent, capaç d’intercedir el sistema des de dins.
Des del Zhenotdel, Kol·lontai va definir la seva política social i feminista allunyant-la de les estructures familiars. Segons l’ideari marxista, la família burgesa era el centre de les estructures socials opressives i immorals pròpies del capitalisme, pel que era necessari trencar amb aquesta estructura. L’Alexandra i altres socialistes creien que era necessari enderrocar la idea de la família patriarcal, fent que la cura dels fills i de la llar fos una tasca compartida per tota la societat.
És per això que Kol·lontai, amb el suport de Lenin, va planificar una xarxa d'institucions que actuarien a manera de residències per a dones gestants i dones amb nadons, d’escoles bressol, restaurants i bugaderies públiques. En resum, tot de serveis que alliberarien a les dones de la cura dels nens i de la llar que tradicionalment els havia assignat. En aquesta idealització quasi utòpica es pretenia que la societat la que actués com una gran família en la qual tots els seus ciutadans disposaven de protecció, independentment del seu rang.
Aprofitant el seu poder dins de la Zhenotdel, Alexandra Kol·lontai va divulgar diverses lleis de caràcter feminista. Va fer del matrimoni una institució civil i igualitària entre cònjuges, va facilitar l'accés al divorci per a les dues parts i va aconseguir que es donés protecció a nivell estatal a les mares i fills, a més de fer gratuïta l'assistència maternal dins dels hospitals.
Exemple de cartell de la Zhenotdel
Kol·lontai estava canviant la societat on la dona havia estat subordinada a l'home des de les mateixes institucions, fent-la legalment vinculant. La Revolució Russa havia aconseguit posar les bases per a la igualtat real entre homes i dones, però era l’Alexandra qui ho estava fent real per la via legal. Aprofitant la seva influència va intentar conscienciar sobre l'alliberament sexual femení en dues obres: La nova dona i L'amor en la societat comunista.
Aquesta submissió femenina, tal i com apunta Kol·lontai, no només apareixia en la vida real, sinó que també apareixia a l’àmbit de la ficció. Dins de la literatura, l’Alexandra detecta quatre tipus fonamentals d’heroïnes: les jovenetes pures i encantadores, que contrauen matrimoni a la fi de la novel·la; les esposes resignades o casades adúlteres; les solteres i, finalment, les "sacerdotesses de l'amor" o prostitutes, que usen el seu cos per la seva pobresa o bé per la seva naturalesa viciosa. Malgrat aquests estereotips, Kol·lontai detecta un cinquè tipus de dona, tant en la vida com en la literatura femenina: la dona nova.
Aquestes noves dones són totes aquelles que han deixat de ser un simple reflex de l'home:
"Es presenten a la vida amb exigències pròpies, heroïnes que afirmen la seva personalitat, heroïnes que protesten de la servitud de la dona dins de l'estat, en el si de la família, en la societat, heroïnes que saben lluitar pels seus drets".
La finalitat de la seva vida no és l'amor sinó la seu propi "jo", la seva individualitat. L'amor és una etapa més en el camí de la seva vida, i la passió i l’amor lliure els serveixen per trobar-se a si mateixes, per afirmar la seva personalitat i arribar a comprendre millor: "Aquesta finalitat de la seva vida és en general per a la dona moderna una cosa molt més important: un ideal social, l'estudi de la ciència, una vocació o la feina com a espai de creació".
Tot i que les dones noves són presents en tots els estrats socials, des del socialisme es defensa que les obreres són les que duen l’avantguarda en el moviment d'alliberament de la dona abans que les burgeses.
Tot que Kol·lontai va aconseguir mobilitzar moltes causes des de les pròpies institucions, va cometre alguns errors. El primer va ser dependre massa de la figura de Lenin, fet que li va fer perdre el seu suport i ser destituïda de la Zhenotdel, perdent la seva influència (fet que la dur a fer una gran carrera en l’àmbit diplomàtic).
El motiu pel qual Lenin va deixar de donar-li suport va ser la seva defensa de la llibertat sexual femenina. L’Alexandra volia que la dona s'allunyés de la tradicional vida de la llar i aconseguís la llibertat sexual, sense limitar-se a tenir fills com a meta vital. Promovia, per tant, el dret de la dona a una total paritat amb l'home, tant en la vida social, com en la familiar i la sexual. Per molt revolucionària que fos la Unió Soviètica, les idees de Kol·lontai van ser massa radicals, fins i tot per altres dones socialistes, que tenien unes idees tradicionals força arrelades.
L'altre error va ser pensar que aconseguiria substituir la idea de la família tradicional per la d'un estat socialista que s'encarregués dels rols domèstics, per molt que tingués el suport de Lenin. La família era una institució que, encara que fos tradicional i patriarcal, era la més resistent i segura de totes, sobretot en el context de la Rússia post-guerra, entre la fam, la mort i la desolació.
Kol·lontai en la seva joventut
En conjunt, l’obra de Kol·lontai és un punt de vista valent i original per l’alliberament femení. Entre els seus treballs destaquen: La dona davant el desenvolupament social (1909); Societat i maternitat, de 1916; La nova moral i la classe obrera, de 1918; i Autobiografia d'una comunista sexualment emancipada (1926).
I per acabar, us deixem amb un dels seus discursos, pronunciat durant la Revolució d'Octubre de 1917.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada